29/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

Avantatges de la federació d’associacions de premsa

Afortunadament, ja és una realitat l’acord definitiu per a la posta en marxa de la federació d’associacions de premsa en català (ACPC, ACPG i APPEC) Amb paciència i bona voluntat s’han superat esculls i ara es discuteixen serrells, alguns de força entitat, però tot en to positiu i amb l’ombra allargada de la secretaria de comunicació fent la vetlla.

El  29 de maig del 2009, en el decurs de la 5a Convenció dela Premsa Comarcal, es va presentar públicament el manifest signat per l’Associació Catalana dela Premsa Comarcal(ACPC), l’Associació Catalana dela Premsa  Gratuïta(ACPG), l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), l’Associació de Premsa Forana, de Mallorca; i l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, amb l’adhesió de Coneqtia i Escacc, en el qual s’expressa la voluntat de les esmentades associacions a federar-se i treballar unides. Finalment, per diferents raons que podrem analitzar un altre dia, només s’han assegut a la taula amb la Generalitat les tres associacions esmentades a l’inici d’aquest treball.

L’objectiu comú no ha variat: la promoció de la premsa en català. Aquest és un principi bàsic que les uneix totes.

Hi ha moltes maneres de col·laborar i de tenir protagonisme en la federació que s’està gestant. Cada associació participant te les seves pròpies característiques i singularitats que s’han de respectar, axó fa que el conjunt de associacions participants tinguin interessos molt diferents i trobar punts de coincidència per el conjunt de les associacions no ha estat fàcil.

Per tant, el paper de cadascuna dins de la federació és de molta responsabilitat perquè, per una part, la resta de associacions es podran “aprofitar”, amb el millor sentit de la paraula, de tasques i experiències realitzades per les altres associacions, i per altre part, cadascuna pot acusar l’altre de ser reactiva davant de propostes que no siguin del seu interès.

Vistes així les coses, el procés s’ha fet molt llarg perquè la rellevància de les tres en el seu mercat les ha portat a nadar i guardar la roba, buscar coses que puguin reunir el consens de tots i protegir el respecte a la independència de cada membre de la futura federació.

Cal dir que el recorregut que pot tenir aquesta federació es una incògnita, per quan tot depèn de la veritable voluntat de les diferents associacions i de que siguin capaces de trobar tasques d’interès comú, no només ara, que ja hi ha acords que auguren un bon inici. És imprescindible pensar en el mig i el llarg termini.

Dins del paper definit anteriorment i de la rellevància de cada una de les associacions, han quedat clars alguns punts de treball:

“Lobby” per les inversions publicitàries de la administració pública catalana.

La política del govern català es la de donar suport als grans mitjans. La premsa que edita en català a poblacions petites està discriminada i rep un percentatge petitíssim en comparació amb els grans mitjans. Per això, en fer les associacions un front comú tindran més força per negociar que no pas individualment.

Tenint clar l’objectiu d’aquest punt de treball, crec que s’estan pilotant de manera correcte, parint de la base que les tres associacions (ACPC, ACPG, APPEC) tenen participacions diferents en les inversions publicitàries del govern català, i per tant no podia ser que el resultat d’aquest punt es tradueixi en un nou repartiment dels recursos públics destinats a comunicació entre aquestes associacions, derivant-se’n una batalla entre elles, sinó augmentant la quota de participació de les tres associacions, les més importants en la inversió publicitària de la administració catalana després de la premsa diària.

Formació

Cada una de les associacions està invertint recursos perquè els seus associats estiguin el millor formats possible en els diferents àmbits de la empresa periodística.

Segurament, els esforços de cada associació de manera individualitzada han insuficients ia vegades, el esforç de cadascuna ha estat poc valorat pels diferents associats.

Per tant, es tendeix a agrupar els esforços individuals de cada associació i consensuar un programa o programes comuns de formacióm que ajudarà a donar més importància a la vessant formativa de totes les persones que hi treballen, permetrà trobar millors ajuts/subvencions i ajudarà a millorar la percepció dels diferents associats vers la formació de cada associació.

El pla de formació pot anar des de cursos bàsics relacionats amb el periodisme, l’edició, el màrqueting o la comercialització publicitària, fins a preparar d’acord amb alguna universitat o escola de negoci màsters i/o postgraus especialitzats per àrees temàtiques, amén de l’acord subscrit per totes tres associacions amb el Col·legi de Periodistes i la seva àrea de formació.

Mon digital

El mon digital segueix essent el gran desconegut, tothom és profeta i es veu en cor d’afirmar que això és el futur però encara ningú ha trobat el model de negoci per fer rentable el desenvolupament digital, i molt menys en publicacions de petit abast territorial.

Amb independència de les posicions individuals o empresarials que te cadascú en aquest apartat, el grup de treball que es crea a l’efecte es dedicarà a l’intercanvi d’experiències i analitzar les novetats que hi ha en el mercat i per on van els corrents d’opinió i l’evolució de totes les eines necessàries per el desenvolupament de la premsa digital.

No es tracta d’un grup de treball per buscar proveïdors de serveis digitals, es tracta de entendre per on va el mercat i descobrir les seves necessitats. Si fa falta compartir proveïdors o no ho dirà el temps i l’evolució del mon digital.

Tots els temes relacionats amb audiències i eines de medició creiem que son avui per avui decisions individuals de cada Associació, sense descartar que es puguin convertir determinats d’aquests serveis.

Les eines de mesurament tenen un resultat important per la ACPC i l’ACPG. però dificultós per a l’APPEC; l’OJD (quera ara, a més, les funcions de Baròmetre) no és suficient, ni a vegades necessari per a moltes publicacions, i les eines digitals encara no satisfan al món local i cal esperar els nous canvis que s’aproximen. Tot plegat evidencia que entrar en el terreny de les eines per mesurar l’audiència és un terreny problemàtic i pel qual s’ha de caminar amb peus de plom i buscar sempre el suport de la secretaria de Comunicació de la Generalitat.

Una altre qüestió important és l’intercanvi de continguts entre editors i/o associacions. No hi ha consens, perquè per a uns no és un tema prioritari i per a altres s’obre la porta per a què l’evolució i el grau d’enteniment de la pròpia federació marqui el camí a segur a mitjà termini.

Trencats els recels, i “apretats” per l’Administració, la recta final es troba aquí mateix. I que per molts anys!.

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

La lenta, però inexorable agonia del paper

03/10/2014

03/10/2014

    Aquesta gràfica animada, elaborada per The Economist, amb dades de ZenithOptimedia, il·lustra ben a les clares l’evolució de la...

Els professionals de la comunicació de les empreses cobren més que els periodistes dels mitjans

05/09/2014

05/09/2014

  Segons el segon Informe Wellcomm  de salaris de la comunicació 2013, els treballadors dels departaments de comunicació de les...