25/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

Benvinguts al futur post text

Aniré al gra: llegir prosa en una pantalla està passant de moda. Estem fent un recompte de l’internet ara mateix, amb escriptors que donen cobertura al món digital i cataloguen algunes de les tendències més transcendentals que li donen forma. Si indagues sobre aquests corrents i fas un cop d’ull al que es veu a venir a internet, una veritat surt a la llum: la narrativa definitòria del nostre moment digital gira entorn del declivi del text, així com el poder i l’abast explosius de l’àudio i el vídeo.

Durant anys, aquest internet multimèdia ha estat guanyant terreny contra l’internet basat en el text. No obstant això, l’any passat tot es va accelerar dramàticament i ara l’àudio i el vídeo són imparables. Els comunicadors més influents en línia alguna vegada van treballar en pàgines web i blocs. Ara estan fent audioseries (podcasts), programes de Netflix, memes de propaganda, comptes a Instagram, canals de YouTube i aplicacions com HQ Trivia.

Analitzem les innovacions digitals més atractives que estan sorgint: els assistents de veu que van ser un èxit en la temporada nadalenca, el mòbil d’Apple que detecta la cara, la intel·ligència artificial per buscar fotografies o traduir la llengua parlada, i la realitat augmentada (que insereix qualsevol imatge digital en una vista en viu del teu entorn).

Aquests avenços es basen en les càmeres, els micròfons, la teva veu, les teves orelles i els teus ulls. En conjunt, ens estan enviant el mateix missatge: benvinguts al futur post-text. No és que el text vagi a desaparèixer del tot. A internet res mor de veritat i el text encara té els seus èxits. Tot i així, tot just hem començat a albirar les possibilitats més profundes i cinètiques d’una cultura en línia on el text es queda en el fons, i els sons i les imatges es converteixen en el llenguatge universal.

Quan va néixer l’internet es feia servir el text perquè aleshores va ser l’únic format que els ordinadors entenien. Després vam començar a donar ulls i orelles a les màquines -és a dir, es van inventar els telèfons intel·ligents- i ara els hem donat cervells per desxifrar i manipular les característiques multimèdia. I tot d’una hi hagué un revés: ara, sovint és més fàcil comunicar-se amb les màquines a través d’imatges i sons que mitjançant text.

És més que parlar únicament amb assistents digitals. La intel·ligència artificial aviat podria permetre’ns buscar i indexar gran part del repositori mundial d’àudio i vídeo; els sons i les imatges tindran el poder de domini de què ha gaudit el text durant tant de temps a internet.

La tecnologia no només va fer que les funcions multimèdia fossin més fàcils de produir-se. També va democratitzar els formats no textuals, que durant tant de temps havien estat accessibles només als estudis. Les àudio sèries es van convertir en una nova forma de fer blocs, una manera perquè els aficionats i obsessius compromesos s’endinsessin en els racons i misteris poc explorats de la vida. Hi ha un serial d’un noi que passa més d’una desena d’episodis explicant la genialitat del cinquè àlbum d’estudi de Kanye West. Ho fa aprofitant un arsenal de material documental que va trobar -on més? – a YouTube. Mentrestant, les xarxes socials els van atorgar a tots els creadors multimèdia una audiència potencial i van permetre que el públic es connectés per parlar d’aquest treball, la qual cosa va engrandir la relació dels fanàtics a nivells d’obsessió.

És com una passió que al final conforma un art més profund i fonamentalment nou. Tan sols cal veure tot l’espai que l’internet els va obrir a les idees eclèctiques i esbojarrades. El millor i més recent programa de Netflix, American Vandal, és una paròdia de Serial, l’àudio serie de crims veritables, i de Making a Murderer  una altra sèrie de Netflix.

La confusió de la desinformació que pesa sobre la vida a la xarxa només empitjorarà amb el món multimèdia -pensa que el teu mòbil és un estudi d’efectes visuals digne de Hollywood que podria usar-se perquè qualsevol sembli dir o fer qualsevol cosa-.  La capacitat de cercar àudios i vídeos tan fàcilment com ho fem amb el text implica, en efecte, el final de qualsevol espai privat.

Després hi ha la qüestió més bàsica de com les fotos i els sons alteren la nostra manera de pensar. Un sistema d’informació dominat per les imatges i els sons dóna prioritat a les emocions per sobre de la racionalitat. És un món on els eslògans i els memes tenen més poder d’adhesió que els arguments. (Això els recorda a algú?). A més, per favor, que algú pensi en els nens: saps quant poder té YouTube sobre els teus fills? Et fa por esbrinar-ho?

No obstant això, què farem? Sembla que no hi ha marxa enrere. El destí del text està segellat.

Per Farhad Manjoo, columnista “State of the Art” ( The New York Times) / d’El Butlletí de l’AMIC

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

La premsa de proximitat: un milió i quart de lectors. Tot un caramel publicitari

27/05/2020

27/05/2020

A finals d’any es van saber les dades d’audiència dels mitjans impresos associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació...

L’Observatori Europeu contra la desinformació en línia, en marxa

05/06/2020

05/06/2020

Ja està en marxa la iniciativa més ambiciosa de la Comissió Europea per fer front a la desinformació. L’Observatori Europeu...

Els professionals de la comunicació de les empreses cobren més que els periodistes dels mitjans

05/09/2014

05/09/2014

  Segons el segon Informe Wellcomm  de salaris de la comunicació 2013, els treballadors dels departaments de comunicació de les...

Els mitjans tradicionals, els grans damnificats per la pandèmia

01/06/2020

01/06/2020

Segons un recent estudi de l’Associació Alemanya d’Anunciants (OWM), que recull Marketing Directo, el 60% de les empreses diu que...

Els bars poden oferir la premsa als clients

29/05/2020

29/05/2020

Com confirma la Delegació de Salut i Famílies del govern andalús, els bars poden seguir oferint sense problemes als seus...

La lenta, però inexorable agonia del paper

03/10/2014

03/10/2014

    Aquesta gràfica animada, elaborada per The Economist, amb dades de ZenithOptimedia, il·lustra ben a les clares l’evolució de la...

Mitjans independents demanen al Govern d’Espanya que protegeixi la pluralitat i la qualitat informativa

22/05/2020

22/05/2020

Aquest és el comunicat íntegre que, de moment, subscriuen 16 mitjans independents: Davant les notícies que afirmen que el Govern...

Un tribunal australià manté que els mitjans locals són responsables dels comentaris que s’aboquen a les seves pàgines de Facebook

05/06/2020

05/06/2020

Com diem aquí, quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Els editors d’Austràlia s’enfronten...

Presentat al Parlament de Catalunya el manifest per la qualitat de la democràcia

29/11/2013

29/11/2013

Aquest és un Manifest públic que recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil,...