Com és Signal, l’app de missatgeria “segura” que utilitzaven Puigdemont i Comín

Fins avui, no moltes persones coneixien l’existència d’una aplicació de missatgeria “segura” anomenada Signal. No obstant això, en ser el mitjà a través del qual es comunicaven Carles Puigdemont i l’exconseller d’ERC Toni Comín i haver transcendit una conversa entre tots dos en ser-li fotografiada la pantalla a aquest últim, la popularitat de l’app ha crescut com l’escuma.

Signal empra la tecnologia de seguretat TextSecure, que al principi es va utilitzar per a les comunicacions per SMS i posteriorment en sistemes d’enviaments de missatges gratuïts. L’aplicació, a la qual se li va atorgar el nom de Signal, va ser recomanada per Edward Snowden a 2014 com l’aplicació de missatgeria instantània més segura, i aquí va començar la seva popularitat.

La principal característica de Signal, que està disponible per a iOS i Android, és que permet mantenir converses xifrades punt a punt gràcies a TextSecure, el que implica una seguretat total. En el moment d’iniciar un xat, el telèfon de l’emissor envia un símbol, una mena de contrasenya, al receptor. El contingut del missatge s’envia xifrat des del telèfon emissor i únicament el telèfon receptor, gràcies a aquesta contrasenya, pot desxifrar el seu contingut. Això afecta tant els missatges de text com a les trucades i videotrucades que es realitzen amb l’aplicació. A més, aquestes comunicacions no són conservades ni tan sols en els propis servidors de Signal, de manera que ningú pot tenir accés a elles, ni els empleats de la firma.

Avui dia el protocol TextSecure és utilitzat també per altres aplicacions de missatgeria instantània com Telegram -que el va incorporar des dels seus inicis, en ser codi alliberat- i també WhatsApp, que des de fa dos anys incorpora el xifrat punt a punt. Per tant, no es pot dir que a dia d’avui siguin menys segures que Signal, que de tota manera sí que posseeix un parell de característiques que la fan diferent. Per exemple, permet enviar missatges que desapareixen del telèfon del receptor un cop llegits o transcorregut un determinat espai de temps. A més, Signal avisa a l’emissor d’un missatge si el receptor ha fet captura de pantalla de la conversa per conservar-la.

Del que no pot avisar Signal -ni aquesta aplicació ni cap, per molt segura que sigui- és de si un dels interlocutors de la conversa deixa la pantalla a la vista dels altres. Aquí, no hi ha protocol ni encriptació que pugui evitar que s’intercepti el contingut, com pel que sembla ha passat amb els missatges que Carles Puigdemont enviava a Toni Comín.

Per Àmbit d’Estratègia i Comunicacio / El Butlletí de l’AMIC

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *