29/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

Convivència i “urbanos”

Guàrdia Urbana BadalonaAquest matí he obert de bat a bat la finestra perquè entrés tot l’aire fresc, aquell que ventila i oxigena sense pagar ni cinc, tot un privilegi avui per avui,  tot i que empolsima mobles, cortines i ulleres… que potser aquest és el preu.

El núvol de pols que arrossega l’aire fresc prové de les obres. A casa tenim obres davant i als dos costats; i tres cases més amunt o dues més avall, més edificis en construcció, neteja de façanes o enderrocaments. Tot plegat, pols i moltes molèsties descurades i a voltes, en la majoria de casos, innecessàries.

Un camió tanc ha de buidar els seus budells de ciment? No cal demanar permís a ningú, es tira pel dret i ja tenim el camió al bell mig del carrer fent feina i els altres vehicles que vénen darrera, sense rebre cap excusa ni justificació, a esperar-se, que el camioner és l’amo. No cal ni avisar als cotxes que aquell carrer està tancat per uns minuts. Ja s’esperaran.

Un veí ha de deixar la seva criatura al col·legi?  Cap problema, es deixa el cotxe en doble o triple filera, a vegades amb porta oberta i tot, i el que ve al darrera a esperar, que el seu temps no compte.

Ep, i que ningú es queixi. Camioner, xofer, repartidor, o el que vulgueu, ni us mirarà, ni us deixarà un tímid somriure, d’allò per quedar be. Normalment, i això deu de ser degut a un tímid sentit de culpabilitat, encara són malcarats i agressius.

Fa poca estona, hi ha hagut un guirigall de botzines i crits de una bona colla de conductors perquè la TUSA no podia tombar el carrer. Hi havia un cotxe mal posat. El tusero s’ha posat a parlar amb la seva ràdio, passant de tot, i el conductor mal aparcat ha vingut, sense córrer -no pas es fes mal-, mirant cap al terra i obviant flemàticament el caos que havia provocat. Tot d’una ha obert la porta del seu vehicle, ha connectat el gps i l’ha manipulat –desoïnt els clàxons i els crits-. Quan ho ha vist clar, ha donat gas i passi-ho be, que cauen gotes.

En tots els exemples que he posat, i un munt més que podríem enumerar, ni un policia local. Els “urbanos” badalonins tenen el sisè sentit de preveure on hi ha marro i no els veiem mai, mai, mai.

Què ens passa a tots plegats? Cada vegada hi ha més males formes al carrer, amb escopinades a tort i a dret, un mal gest que s’havia perdut fa molts anys i que torna a ser aquí, indecent i fastigós.

Al final he tancat la finestra, i en córrer la cortina m’he adonat d’un altre fenomen: a cap de les obres properes que han cobert aigües oneja la bandera catalana, be no oneja cap bandera. Penso que com que tots els paletes són de vés a saber on, no deuen tenir aquest costum. Algú els hi hauria de dir, no? Com també algú ha de dir alguna cosa sobre la disbauxa del trànsit als carrers de Badalona. En fi, si veieu un urbano, feu-lo venir, sisplau.

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

La lenta, però inexorable agonia del paper

03/10/2014

03/10/2014

    Aquesta gràfica animada, elaborada per The Economist, amb dades de ZenithOptimedia, il·lustra ben a les clares l’evolució de la...

Els professionals de la comunicació de les empreses cobren més que els periodistes dels mitjans

05/09/2014

05/09/2014

  Segons el segon Informe Wellcomm  de salaris de la comunicació 2013, els treballadors dels departaments de comunicació de les...