Els nadius digitals tenen un llenguatge deficient, “l’alfabetització digital no és una garantia contra la barbàrie”

El nou univers tecnològic que s’ha incorporat a les nostres vides (els ordinadors, la xarxa, els dispositius mòbils nous) ofereix als que tenen una formació de tall clàssic basada en la lectura i l’escriptura, una formidable oportunitat per treballar millor, informar-se, investigar, comunicar o, senzillament, enriquir el seu lleure. El problema que estem veient ara, i es nota molt en els estudiants de primer curs, és que els anomenats «nadius digitals», els joves que han crescut ja immersos en un món d’accés digital ple presenten un panorama força heterogeni.

Sempre hi ha hagut diferències entre els joves que han tingut accés a llibres, a la lectura, que han vist els seus pares llegir i aquells que no han tingut aquesta experiència. Doncs bé, avui dia hi ha una majoria de joves amb accés «digital» ple -dispositius mòbils, ordinadors, ús de la xarxa-, que han estat alfabetitzats en el digital, però que tenen deficiències en la seva expressió escrita i oral, dificultats per a la immersió en la lectura o per elaborar o comprendre discursos elaborats o complexos.

En altres paraules, l’alfabetització digital no és una garantia contra la barbàrie. Aquestes qüestions van més enllà dels llenguatges o codis simplificats que fan servir els joves en els seus missatges en els mòbils. El problema no és que canvia la manera de la comunicació, sinó la seva densitat i abast, pot haver-hi més intercanvi de dades i menys comunicació, cosa que no tothom entén.

El llenguatge dels joves es veu afectat per les noves tecnologies, però això no és dir molt, ja que el llenguatge dels joves sempre s’ha vist influenciat per tots els elements i factors que afecten l’alfabetització, la lectura, els usos socials, la flexibilitat en l’ús -o transgressió- dels registres lingüístics, l’exposició a usos del llenguatge en els mitjans de comunicació, etc.

L’important no és si les noves tecnologies influeixen, sinó les característiques d’aquestes noves tecnologies i les maneres i usos socials de la seva ocupació. Una generació alfabetitzada i formada cap al ple coneixement de la llengua escrita, de la lectura i en la que es tenia com a objectiu que la formació havia d’orientar a que les persones tinguessin esperit crític, capacitat d’anàlisi i a ser capaços de poder expressar-se oralment i per escrit amb fluïdesa, seria una generació en la qual l’accés i la formació en mitjans «digitals«, diguem-ho així, potenciaria aquesta formació, seria l’equivalent a un trampolí que permetria arribar més lluny.

Al grup de treball Sociologia de la Comunicació i del Llenguatge, coordinat per Octavio Uña Juárez, es van presentar 34 recerques sobre mitjans de comunicació; interaccions entre noves tecnologies, comunicació i llenguatge; integració dels immigrants i ús de l’idioma; comunicació política (campanyes, discursos, tendències, usos ideològics i polítics del llenguatge); comunicació publicitària i empresarial i situacions sociolingüístiques diverses en societats plurals cultural i lingüísticament amb tots els problemes i tensions polítics i socials derivats.

Resum del web de la Federación Española de Sociologia / El Butlletí de l’ACPG

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google