25/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

Estat dels mitjans de comunicació a Espanya

Medialand Scapes (de l’European Journalism Center) publica Paisatges Mediàtics, un anàlisis d’experts de l’estat dels mitjans de comunicació als països europeus. Ara s’ha publicat l’estudi que fa referència a Espanya, on es diu que “en comparació amb altres països europeus, Espanya està subdesenvolupada en termes d’institucions mediàtiques i sistemes de responsabilitat. El control de l’activitat mediàtica generalment recau en l’Estat i els tribunals, que, en resposta a les reclamacions rebudes, supervisen i, si s’escau, penalitzen activitats abusives”. El treball Spain – Media Landscape, te com a autors Ramón Salaverría i Beatriz Gómez Baceiredo.

Després de recordar que Espanya és el segon país més gran de la UE, amb 504.645 km2 i el cinquè més poblat, amb 46.4 milions d’habitants el 2016, el treball ens diu que “hi ha molts aspectes que fan que el sector dels mitjans sigui molt important. Des del punt de vista econòmic, el sector mediàtic té un impacte important en l’economia del país, la dotzena més gran del món. El 2014, el sector de la cultura representava el 2,5 per cent del Producte Interior Brut del país (Ministeri d’Educació, Cultura i Esport – MECD, 2016). De totes les activitats culturals, les dues amb més impacte econòmic van ser la publicació de llibres i la premsa, seguides d’activitats audiovisuals i multimèdia (incloent, entre altres, la televisió, la ràdio, el cinema, el vídeo i la música gravada). La publicació en solitari va representar el 34,1 per cent de tota la producció cultural; mentre que els mitjans audiovisuals i multimèdia representaven el 27,5 per cent”.

Salavarria i Gómez ens expliquen que des del punt de vista estrictament cultural, els mitjans també tenen un paper estratègic. Ens recorden que Espanya acull la segona llengua més parlada del món, amb 427 milions de parlants natius de 20 països, només superats per xinesos mandarins. “En aquest escenari global –escriuen-, molts mitjans espanyols dissenyen els seus productes anticipant la seva potencial extensió més enllà de les fronteres del país. No obstant això, el principal mercat de mitjans espanyols segueix sent el nacional. En ell, els mitjans de comunicació tenen un paper clau a l’hora d’estructurar el mercat cultural no només dels parlants d’espanyol, sinó també dels parlants dels principals idiomes cooficials: el català (parlat per més de 11 milions de persones), el gallec (uns dos milions) i el basc (més d’un milió), principalment. Totes aquestes llengües, així com algunes altres llengües minoritàries i/o no oficials (aranès, asturià, aragonès…)

Els autors expliquen que la propietat dels mitjans de comunicació privats es distribueix principalment entre un grup de quatre grans corporacions multimèdia nacionals (Atresmedia, Mediaset España, Prisa, Vocento), a més d’altres grups més petits, majoritàriament regionals (Grup Godó, Grup Zeta, Corporació Voz de Galícia, Editorial Prensa Ibérica, Grupo Joly, Grupo Heraldo, entre d’altres i que la majoria de les empreses de mitjans regionals tenen una participació més concentrada i, en algunes d’elles, la figura clàssica de l’editor encara sobreviu, és a dir, el propietari que pertany a una saga familiar i vigila la continuïtat editorial dels seus mitjans.

Pel que fa als mitjans públics, el treball explica que “aquests es limiten principalment a les empreses audiovisuals, tant a nivell nacional com regional. Alguns governs locals també tenen petits canals de ràdio i televisió, així com algunes publicacions impreses i digitals. La influència de les institucions públiques en els mitjans de comunicació té un segon aspecte: els subsidis als mitjans privats i la concessió de publicitat institucional i és en aquest punt que el treball explica que “tant la gestió dels mitjans totalment públics com la política de subvencions i la gestió de la publicitat són fonts de controvèrsia constant. Les institucions espanyoles, tant nacionals com regionals, són freqüentment acusades d’interferències en la línia editorial dels seus mitjans de comunicació, així com un biaix en la concessió d’ajudes públiques als mitjans privats, la inversió publicitària i fins i tot el control dels seus continguts”.

L’Estat dels mitjans de comunicació a Espanya ens explica que lgunes notes distintives del model mediterrani d’aquests dos autors es poden observar amb especial intensitat a Espanya:

  • la baixa circulació dels diaris, que s’ha agreujat des de finals del segle passat per l’impacte d’Internet i, des de 2008, per la crisi econòmica;
  • un periodisme amb una pronunciada tendència cap al comentari, en què la creació d’opinió és més que informació, que afavoreix, per exemple, la multiplicació de xats polítics a la ràdio i la televisió;
  • una professionalització feble, amb un grau limitat d’associacionisme entre periodistes, que sovint pateixen de condicions de treball molt pobres;
  • una forta intervenció estatal en els mitjans de comunicació que, de fet, es veu intensificada per l’estructura administrativa del país, ja que, a més d’una entitat audiovisual nacional (Ràdio Televisió Espanyola, RTVE), 12 de les 17 comunitats autònomes tenen la seva pròpia corporació audiovisual, controlada pels seus respectius governs.

Salaverria i Gómez ens diuen que “Prova d’aquestes relacions properes entre els mitjans i els partits polítics és el fenomen cada vegada més freqüent de “portes giratories”: polítics que ocupen càrrecs directius als mitjans de comunicació i periodistes que es converteixen en polítics. El 2017, dos presidents regionals (els de Catalunya i Navarra) i desenes de membres dels parlaments nacionals i regionals són periodistes convertits en polítics”.

I els autors afegeixen: “Aquestes característiques del sistema de mitjans espanyols ha provocat una creixent percepció dels ciutadans que els mitjans de comunicació, especialment els vinculats a grans corporacions públiques i privades, es guien principalment per interessos polítics i clientelismes empresarials, i no tant pel servei públic”.

Certament, Espanya es destaca com un dels països on els ciutadans mostren la major desconfiança dels mitjans de comunicació. A l’Eurobaròmetre sobre pluralisme i democràcia dels mitjans de comunicació (Comissió Europea, 2016), Espanya va situar-se al 27è lloc entre els 29 països de la Unió Europea pel que fa a la percepció dels ciutadans sobre la diversitat d’opinions i opinions dels mitjans de comunicació. Segons el mateix Eurobaròmetre, a Espanya, els mitjans de comunicació considerats “no fiables” són, sobretot, la televisió i les xarxes socials; en un sentit general de falta de credibilitat, la ràdio es considera el mitjà més creïble, fins i tot per davant dels diaris. De fet, la desconfiança sembla dirigida cap a la televisió i els mitjans digitals en particular. Segons l’Informe de notícies digitals 2016 (Reuters Institute, 2016; Centre d’Estudis d’Internet i Vida Digital, 2016), Espanya va ser el quart país -de 24- en què l’audiència va creure que els seus mitjans en línia estan subjectes a una política política i governamental indeguda influències i la cinquena en què es van identificar les influències econòmiques i comercials.

L’estudi també recorda que, no obstant això, altres estudis sociològics donen més credibilitat als mitjans de comunicació. Per exemple, segons el Baròmetre d’abril de 2015 del Centre de Recerca Sociològica (CIS), els mitjans de comunicació són la institució que inspira el tercer grau de confiança (mitjana de 4,57 de 0 a 10), darrere de les Forces Armades i el Civil Guàrdia i davant l’Església, el Defensor del Poble o les diverses institucions polítiques i judicials d’Espanya.

Us oferim complert l’anàlisi d’experts de l’estat dels mitjans de comunicació a España de MediaLanscapes (European Journalism Center) 2018. CLIQUEU AQUÍ

Font: Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

Els professionals de la comunicació de les empreses cobren més que els periodistes dels mitjans

05/09/2014

05/09/2014

  Segons el segon Informe Wellcomm  de salaris de la comunicació 2013, els treballadors dels departaments de comunicació de les...

Mitjans independents demanen al Govern d’Espanya que protegeixi la pluralitat i la qualitat informativa

22/05/2020

22/05/2020

Aquest és el comunicat íntegre que, de moment, subscriuen 16 mitjans independents: Davant les notícies que afirmen que el Govern...

Un tribunal australià manté que els mitjans locals són responsables dels comentaris que s’aboquen a les seves pàgines de Facebook

05/06/2020

05/06/2020

Com diem aquí, quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Els editors d’Austràlia s’enfronten...

La lenta, però inexorable agonia del paper

03/10/2014

03/10/2014

    Aquesta gràfica animada, elaborada per The Economist, amb dades de ZenithOptimedia, il·lustra ben a les clares l’evolució de la...

L’Observatori Europeu contra la desinformació en línia, en marxa

05/06/2020

05/06/2020

Ja està en marxa la iniciativa més ambiciosa de la Comissió Europea per fer front a la desinformació. L’Observatori Europeu...

La premsa de proximitat: un milió i quart de lectors. Tot un caramel publicitari

27/05/2020

27/05/2020

A finals d’any es van saber les dades d’audiència dels mitjans impresos associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació...

Els mitjans tradicionals, els grans damnificats per la pandèmia

01/06/2020

01/06/2020

Segons un recent estudi de l’Associació Alemanya d’Anunciants (OWM), que recull Marketing Directo, el 60% de les empreses diu que...

Els bars poden oferir la premsa als clients

29/05/2020

29/05/2020

Com confirma la Delegació de Salut i Famílies del govern andalús, els bars poden seguir oferint sense problemes als seus...

Presentat al Parlament de Catalunya el manifest per la qualitat de la democràcia

29/11/2013

29/11/2013

Aquest és un Manifest públic que recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil,...