La premsa comarcal, crisi i futur

un bloc i una llibreta a la seu de Premsa ComarcalUn antic company, avui ficat en una publicació comarcal, m’escriu i em fa unes preguntes que crec que serà bo que les doni a conèixer, juntament amb les meves respostes.

En primer lloc em pregunta sobre la funció de l’associació d’editors, és a dir, l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Apunto que l’ACPC és una entitat que aglutina la pràctica totalitat d’empreses i col·lectius editors de premsa comarcal i local d’informació general existent a Catalunya, sempre i quan estigui escrita en català i la seva difusió sigui de pagament. Des de fa trenta anys, dóna impuls a la premsa comarcal:

  • Ajudant-la a liderar a totes les comarques on hi és present.
  • Obtenint el reconeixement de les institucions públiques i privades.
  • Mantenint el suport que la societat civil ja li ha atorgat.

Que faci més o menys en aquests moments és una qüestió que clar plantejar a l’actual president de l’entitat, però avanço que els recursos són paral·lels a la crisi i que trobar-ne requeireix un gran esforç, imaginació, bons contactes i sort.

Respecte a la segona qüestió plantejada, quina valoració faig de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, crec poder dir que fa ben pocs anys, moltes de les publicacions associades a Premsa Comarcal/ACPC eren poc visibles, i no hi havia cap estudi que avalés els seus lectors. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ha donat als lectors de premsa comarcal el reconeixement i la rellevància que objectivament mereixen. La importància d’aquest instrument de mesura d’audiències és que, amb 30.000 entrevistes, es poden veure els mitjans comarcals i locals en posicions destacades dels rànquings (no pas els més petitons, encara). El Baròmetre de la Comunicació, té precisió comarcal, característica que no donen a conèixer els estudis que es fan a nivell de l’Estat Espanyol. Li manca, això si –i és qüestió de recursos- precisió local.

Pel que fa a la tercera qüestió plantejada per meu col·lega, sobre quins canvis i estratègies han de posar en marxa els mitjans locals en aquests moments de crisi, puc dir que l’associació que vaig presidir orgullosament durant sis anys va encarregar l’estudi “Mesures i solucions de gestió davant la crisi per a l’editor de premsa comarcal i local a Catalunya”, elaborat per la consultora Media Màrketing Europe, en col·laboració amb l’ACPC. Aquest estudi proposa un únic objectiu: SOBREVIURE. M’explico:

La crisi ha arribat també – i amb força- al sector dels mitjans de comunicació i, evidentment, a la premsa comarcal i local. Al sector de la premsa li afecta per partida doble:

a) Com a crisi econòmica, arran de la retallada d’ingressos com a conseqüència de la caiguda de la contractació publicitària.

b) D’altra banda, el canvi de model de negoci per l’efecte internet (com a cercador de notícies) i el canvi de model de la premsa en paper a la premsa digital, la qual s’imposa cada dia més ràpidament.

En tot cas, l’estudi recomana actuar sempre amb premeditació, amb un pla estructurat amb la finalitat de plantar cara a aquesta crisi, regint-se pels següents punts:

  1. Centrar-se en el més important del negoci, en aquelles activitats que són essencials, evitant distreure recursos per a altres projectes.
  2. Ajustar els costos d’explotació, equilibrant les necessitats amb les previsions d’ingressos.
  3. Buscar l’eficiència dels recursos disponibles (a través de la externalització de serveis, la sindicació de processos i continguts etc.)
  4. Actuar a curt termini, i tenir la vista en l’horitzó planificant el mig termini.

Així, la millor estratègia per a “sobreviure” és mantenir l’equilibri d’explotació del negoci. Això no significa renunciar a incrementar els ingressos, ni a buscar una més gran rendibilitat en altres segments de clients.

L’informe és bastant ampli en propostes, i es refereix tant a les publicacions com al sector. Sobretot és un document que vol ajudar l’editor de premsa comarcal i local en la seva presa de decisions enfront els efectes de la crisi, que jo veig veiem com una oportunitat que ens obliga a ser valents per a ser novament a la “pool position” en el moment de la represa econòmica.

I encara més, la crisi ha posat en evidència que el Govern de Catalunya no s’ha llegit el Llibre Blanc de la Premsa Comarcal i que la desconeix, com és evident des dels temps ben llunyans del president Tarradellas i els tres primers anys del mandat de Jordi Pujol. Literalment l’ha “deixada anar” a la seva sort. Entenc, i he defensat sempre, que la premsa de proximitat en català i de pagament no ha de lligar la seva subsistència al suport de les Administracions públiques, que la tàctica d’amorrar-se al piló a més d’immoral perjudica el futur de les editores, per quan possibiliten el relaxament i perverteixen la imaginació. Però el que ha fet en Francesc Homs, sense dialogar amb els editors, és una sentència negativa i radical. I el que diu en Josep Martí, secretari de Comunicació, que hem de tornar al voluntarisme ja no te nom. Perquè no hi tornen els polítics al voluntarisme?

No se ti he respost com volies a les teves inquietuds, col·lega de terra endins i bon amic.

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google