27/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

La premsa de proximitat i la independència de Catalunya

Llibertat. Democràcia. Catalanisme. Tres punts vitals als quals cal afegir-hi: Credibilitat. Pluralitat. Proximitat. Vocables amb majúscula capital davant la miopia dels qui neguen la realitat de la premsa catalana de proximitat, que en el món de la comunicació europea és sinònim de defensa col·lectiva de la llengua i la cultura d’un país que malda per ser independent.

És obvi que vull parlar-vos de  la premsa comarcal i local de pagament i gratuïta, que amb la  digital i la cultural, ocupen la major part de l’espai comunicacional de Catalunya; es a dir: 500 capçaleres que podeu llegir diàriament, setmanalment, quinzenalment, mensualment, trimestralment… Publicacions en paper, de pagament o gratuïtes, que en la mesura que avança la tecnologia es poden renovar on-line una o dues vegades al dia. Fidelitat al paper i, alhora, posta al dia seguint la frenètica freqüència dels artefactes digitals. No hi ha res de rar en la seqüencial manera d’afrontar el futur. Els editors estan sàviament entossudits a posar-se al dia. Malgrat les normals reticències, la llei de vida els empeny cap a un camí sense retorn.

Tanmateix, no pocs periodistes continuen pregonant amb la boca grossa: “Moriré amb el diari de paper”; mentre  per la porta del darrere han obert una escletxa digital “per si de cas”. Pausa. Arribats aquí, reconec que el tema va en la direcció equivocada, ja que he repetit arguments que estan en l’imaginari popular del sector. De fet m’han demanat una altra temàtica: com serà la premsa de proximitat en el marc de la independència de Catalunya? La resposta és ràpida: Serà. Sí, serà la mateixa que ara viu i regne; amb els seus problemes financers of course; serà la mateixa defensant la llibertat individual davant els poders públics; serà idèntica a l’actual pel que fa l’ aferrissada defensa de la pluralitat democràtica; serà manifestament millorable en la mesura que es professionalitzi; serà creïble si escolta cadascuna de les parts d’un conflicte social, cultural i polític de proximitat; serà honrada si honra els principis deontològics de la professió; serà humiliada si s’enganxa al ferro roent de la incertesa, la vulgaritat, i la barroeria; serà anihilada si es posa d’esquena a la immensa minoria que vol un futur millor; serà esborrada del mapa si es margina i recargola ideològicament, etcètera.

No hem calen xifres ni estadístiques per demostrar que, amb la independència de Catalunya o sense ella, la recepta global del sector per superar malalties adquirides, o per enterrar la capçalera per necrosis, serà calcada.

Què podria guanyar la premsa de proximitat amb la independència de Catalunya? Clar i català: podria tenir una millor redistribució dels ajuts directes o indirectes, en la mesura que la hisenda fiscal pròpia augmenti el pressupost actual, ara força migrat; podria facturar més publicitat institucional, ja que l’acció directa dels governants requerirà estendre el coneixement i participació de la ciutadania; podria fidelitzar més subscriptors –en paper o digital- a preus més barats, a través del sistema on line  amb tarifes subvencionades; podria promoure sinèrgies de compra federant les patronals; podria confederar-se amb institucions europees; podria reclamar ajuts a la Unió Europea com a llengua minoritzada amb Estat propi, etcètera.

Que ningú no dubti que la premsa catalana de proximitat té com a reg sanguini propi, la independència del petit país. I no és d’ara, quan se’ns martelleja sàviament amb un desig col·lectiu, sinó des de molt abans: de quan les primeres capçaleres de finals dels anys 70s. i primers 80s., decidiren que, si mai algú gosava posar en entredit el seu catalanisme, la independència professional i el seu fervor per la independència del país, ho deixaven tot i tancaven la paradeta. No han tancat. Bé, sí, llevat d’alguns que s’han quedat pel camí però per la fragilitat econòmica, que no per despit independentista.

De manera subjectiva m’afanyo a dir-li al lector: tot plegat pot ser quimèric, especulatiu, com un somni tardorenc; quan des de la finestra estant fito el sol, els núvols i la gent del carrer movent-se al ritme del vent de garbí. Tanmateix, a l’horitzó s’albira l’esperança d’un temps millor. Ens caldrà, però,  aguantar un hivern dur. Ja hi estem acostumats.

 Per Pere Font i Grasa, periodista / El Butlletí

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

Els bars poden oferir la premsa als clients

29/05/2020

29/05/2020

Com confirma la Delegació de Salut i Famílies del govern andalús, els bars poden seguir oferint sense problemes als seus...

L’Observatori Europeu contra la desinformació en línia, en marxa

05/06/2020

05/06/2020

Ja està en marxa la iniciativa més ambiciosa de la Comissió Europea per fer front a la desinformació. L’Observatori Europeu...

La premsa de proximitat: un milió i quart de lectors. Tot un caramel publicitari

27/05/2020

27/05/2020

A finals d’any es van saber les dades d’audiència dels mitjans impresos associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació...

Un tribunal australià manté que els mitjans locals són responsables dels comentaris que s’aboquen a les seves pàgines de Facebook

05/06/2020

05/06/2020

Com diem aquí, quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Els editors d’Austràlia s’enfronten...

Presentat al Parlament de Catalunya el manifest per la qualitat de la democràcia

29/11/2013

29/11/2013

Aquest és un Manifest públic que recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil,...

Mitjans independents demanen al Govern d’Espanya que protegeixi la pluralitat i la qualitat informativa

22/05/2020

22/05/2020

Aquest és el comunicat íntegre que, de moment, subscriuen 16 mitjans independents: Davant les notícies que afirmen que el Govern...

Els mitjans tradicionals, els grans damnificats per la pandèmia

01/06/2020

01/06/2020

Segons un recent estudi de l’Associació Alemanya d’Anunciants (OWM), que recull Marketing Directo, el 60% de les empreses diu que...