25/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

La propietat de la informació: quan els mitjans no la citen

La gratuïtat de la informació a Internet ha trencat amb alguns dels pilars que fins fa no gaire es consideraven bàsics en el periodisme. Un dels que més validesa ha perdut entre certs tipus de mitjans és el bon hàbit de citar la font original d’una informació, sobretot quan es tracta d’un altre mitjà.

Arrogar-se una informació revelada i publicada per un altre mitjà sense fer referència a la font original és d’allò més habitual en l’entorn digital. Ara bé, no és que es tracti d’una mala praxi estesa, ja que la majoria de publicacions digitals consolidades assumeixen la citació com una norma d’estil. Sí que és, en canvi, el procedir habitual d’aquells mitjans que persegueixen captar el trànsit més gran possible, en molts casos a costa de subestimar el treball d’investigació i comprovació de la competència.

En els temps anteriors a la irrupció digital eren majoria els mitjans de comunicació que desenvolupaven l’exercici de la professió sota la guia d’un llibre d’estil, un manual que acollís les normes de conducta periodístiques i pautes d’escriptura a seguir. Pràcticament tots feien referència a la importància de citar sempre a la font de la qual procedia la informació, per una qüestió de comportament professional.

Per exemple, així ho recull el Manual d’Estil d’El País en el seu títol VI: “Les notícies reelaborades amb dades de diversa procedència es firmaran amb el nom de la font i el lloc d’origen de la crònica o despatx d’agència més utilitzat, però sense deixar d’esmentar en el text a les altres fonts -sobretot quan es tracti de dades facilitades exclusivament per una-. Un redactor que documenta àmpliament una notícia pot signar-la. No obstant això, tindrà cura de citar en el text les fonts d’aquesta notícia elaborada”.

Però en els temps d’immediatesa que impregnen Internet moltes publicacions decideixen ometre la menció o l’enllaç a altres mitjans, bé per l’impuls de voler situar-se com els primers de cara a la galeria, bé perquè encara hi ha mitjans que conceben la cita com un signe de debilitat.

Primícia versus exclusiva

Només cal consultar diàriament diversos mitjans digitals per detectar com una notícia que obria l’edició d’una publicació a les poques hores és recollida per la resta de la competència, en alguns casos citant i en altres no. També és habitual el mitjà que deixa passar un temps (pot ser un dia o diversos) abans de publicar una informació que, en essència, és la mateixa sense fer cap menció .

En aquestes circumstàncies el normal és que una trucada entre redaccions resulti més que suficient per solucionar l’equívoc, però també s’escampen els casos en què el mitjà que ha arribat segon s’empara en el fet que la notícia en qüestió es tracta d’una simple primícia i no d’una exclusiva. Qualificatiu que, segons ell, eximeix de l’obligació de fer referència al mitjà original.

Dins de la professió s’entén que primícia és aquella notícia de la qual informa un periodista o un mitjà abans que ningú, mentre que exclusiva, segons la definició de la RAE, és una “notícia aconseguida i publicada per un sol mitjà informatiu, que es reserva els drets de la seva difusió”.

Per Dircomfidencial / El Butlletí de l’AMIC

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

La lenta, però inexorable agonia del paper

03/10/2014

03/10/2014

    Aquesta gràfica animada, elaborada per The Economist, amb dades de ZenithOptimedia, il·lustra ben a les clares l’evolució de la...

Els bars poden oferir la premsa als clients

29/05/2020

29/05/2020

Com confirma la Delegació de Salut i Famílies del govern andalús, els bars poden seguir oferint sense problemes als seus...

Mitjans independents demanen al Govern d’Espanya que protegeixi la pluralitat i la qualitat informativa

22/05/2020

22/05/2020

Aquest és el comunicat íntegre que, de moment, subscriuen 16 mitjans independents: Davant les notícies que afirmen que el Govern...

Els professionals de la comunicació de les empreses cobren més que els periodistes dels mitjans

05/09/2014

05/09/2014

  Segons el segon Informe Wellcomm  de salaris de la comunicació 2013, els treballadors dels departaments de comunicació de les...

Presentat al Parlament de Catalunya el manifest per la qualitat de la democràcia

29/11/2013

29/11/2013

Aquest és un Manifest públic que recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil,...

L’Observatori Europeu contra la desinformació en línia, en marxa

05/06/2020

05/06/2020

Ja està en marxa la iniciativa més ambiciosa de la Comissió Europea per fer front a la desinformació. L’Observatori Europeu...

Un tribunal australià manté que els mitjans locals són responsables dels comentaris que s’aboquen a les seves pàgines de Facebook

05/06/2020

05/06/2020

Com diem aquí, quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Els editors d’Austràlia s’enfronten...

Els mitjans tradicionals, els grans damnificats per la pandèmia

01/06/2020

01/06/2020

Segons un recent estudi de l’Associació Alemanya d’Anunciants (OWM), que recull Marketing Directo, el 60% de les empreses diu que...

La premsa de proximitat: un milió i quart de lectors. Tot un caramel publicitari

27/05/2020

27/05/2020

A finals d’any es van saber les dades d’audiència dels mitjans impresos associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació...