30/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

La valentia dels editors de premsa local

Presentació al Centr

Les darreres setmanes he llegit il·lusionat com van creixent alguns editors de premsa local i com neixen també noves capçaleres. També he reflexionat sobre per què és al refrigerador la federació d’associacions de premsa, i li vaig donant voltes buscant una resposta justa al per què tot el procés del 9-N no genera publicitat per als editors de publicacions locals i comarcals. Desprenc de tot plegat, però, que hem de reconèixer i alabar la valentia dels editors de premsa de proximitat.

Sabem que la part més difícil per a un periòdic, tant si vol néixer com si vol expandir-se més enllà de la seva activitat tradicional, és començar. Però per difícil que sigui llançar-se, cal intentar-ho i veure com es van desenvolupant les coses. Convé examinar primerament els recursos ja existents. Les publicacions comarcals i locals tenen avantatges en aquest sentit, cert. Igual que les companyies telefòniques o elèctriques, molts periòdics locals tenen ja una relació de clientela amb moltes llars. Els nostres editors saben que cal capitalitzar aquesta força. Els clients estableixen amb els diaris locals una relació voluntària. Solen tenir bona reputació i gaudir de la confiança dels seus lectors. I els editors catalans saben aprofitar aquests avantatges.

Sense els consultors, assessors i grans CEOs de la premsa nacional, les editores comarcals i locals han après a subministrar continguts a través de múltiples suports, a més del mateix periòdic, de pagament o gratuït. Les activitats impreses i en línia han de ser considerades com cooperatives i complementàries, no mútuament excloents, i així es fa. També han d’oferir a la seva clientela serveis de valor afegit, i ja es va fent. La clau consisteix a fer un màrqueting creuat entre els diferents productes i serveis, utilitzant tots els canals disponibles.

Hi ha un potencial de creixement immens per a la premsa de proximitat: es tracta de capitalitzar la marca i els actius de les editores per potenciar el seu valor, i aquest és un nou camí que amb l’ajut de les associacions s’està fent cada vegada més ample i millor condicionat. Tot aquest reguitzell d’inputs són els que obren la porta a l’expansió d’alguns editors i al naixement de noves capçaleres, en paper o a la xarxa.

Deia en el paràgraf anterior que tenim al refrigerador la federació d’associacions de premsa, tot i que fa pocs mesos que va treure el caparró. Normalment, tots els començaments són intensos, engrescadors, plens d’idees que es volen portar a terme. En aquest cas no sembla així. Ja he comentat moltes vegades que va ser equivocada la pressió que les tres associacions ara federades varen rebre de l’Administració del Govern català. Tot havia de seguir pel seu camí natural, no instigat per la pastanaga dels ajuts, als quals accedirien si acceptaven la unió. L’error de plantejament s’ha agreujat més quan els federats s’adonen que han fet el pas amb les tovalles i els coberts ben posats a taula i, en canvi, les menges no arriben. Bé, vaja, que et forcen a parar la taula abans de l’hora de dinar perquè l’arròs bull i tots asseguts davant el plat veuen que el més calent era a l’aigüera i encara ni s’havia tirat el brou a l’arròs. Clar i català, ni un cèntim d’euro!

Finalment, sumant greuges que fàcilment no haurien ni d’existir, aquella promesa que l’editor de proximitat rebria part de la publicitat institucional i que es redactaria una nova llei d’aquesta mateixa publicitat, no s’està complint malgrat el grapat de mesos que han passat, i un exercici ja el tenim solapat amb l’altre i ben aviat veurem a l’horitzó com n’arriba un altre.

Un cop en marxa la federació d’associacions de premsa apareix algú que es confon i, sense que ningú el corregeixi, escriu que la premsa de proximitat comarcal i local no pot estar descontenta. Es fan números, es miren ordres de publicitat, es parla amb agències i centrals de mitjans… i, ai carai, la premsa de proximitat ha quedat reduïda als diaris abans anomenats “provincials” o “regionals”, uns periòdics que ja en tenien i que estan acostumats a menjar a part cadascun! A qui no arriben totes les campanyes de publicitat institucional, incloses les del 9-N, a les quals la premsa “de casa” hi té més dret que ningú? Premi, no arriben precisament a aquesta premsa, la petita que ha fet gran el nombre de lectors i que ha ajudat com ningú a fer país.

Redactat ja aquest article (i publicat a Comunicació 21) acabo de saber que la Secretaria de Comunicació ha fet saber a les tres associacions de premsa (AMIC; ACPC i APPEC) que l’ajut que rebran enguany no augmenta ni un cèntim. Vaja, que el motiu principal pel qual van anar de pressa a constituir la Federació (poder disposar de recursos per invertir en el suport als petits editors, formació, noves tecnologies, seminaris de treball, etc.) se’n ha anat en orris. Ens han pres el pél.

Les darreres setmanes he llegit il·lusionat com van creixent alguns editors de premsa local i com neixen també noves capçaleres. També he reflexionat sobre per què és al refrigerador la federació d’associacions de premsa, i li vaig donant voltes buscant una resposta justa al per què tot el procés del 9-N no genera publicitat per als editors de publicacions locals i comarcals. Desprenc de tot plegat, però, que hem de reconèixer i alabar la valentia dels editors de premsa de proximitat.

Sabem que la part més difícil per a un periòdic, tant si vol néixer com si vol expandir-se més enllà de la seva activitat tradicional, és començar. Però per difícil que sigui llançar-se, cal intentar-ho i veure com es van desenvolupant les coses. Convé examinar primerament els recursos ja existents. Les publicacions comarcals i locals tenen avantatges en aquest sentit, cert. Igual que les companyies telefòniques o elèctriques, molts periòdics locals tenen ja una relació de clientela amb moltes llars. Els nostres editors saben que cal capitalitzar aquesta força. Els clients estableixen amb els diaris locals una relació voluntària. Solen tenir bona reputació i gaudir de la confiança dels seus lectors. I els editors catalans saben aprofitar aquests avantatges.

Sense els consultors, assessors i grans CEOs de la premsa nacional, les editores comarcals i locals han après a subministrar continguts a través de múltiples suports, a més del mateix periòdic, de pagament o gratuït. Les activitats impreses i en línia han de ser considerades com cooperatives i complementàries, no mútuament excloents, i així es fa. També han d’oferir a la seva clientela serveis de valor afegit, i ja es va fent. La clau consisteix a fer un màrqueting creuat entre els diferents productes i serveis, utilitzant tots els canals disponibles.

Hi ha un potencial de creixement immens per a la premsa de proximitat: es tracta de capitalitzar la marca i els actius de les editores per potenciar el seu valor, i aquest és un nou camí que amb l’ajut de les associacions s’està fent cada vegada més ample i millor condicionat. Tot aquest reguitzell d’inputs són els que obren la porta a l’expansió d’alguns editors i al naixement de noves capçaleres, en paper o a la xarxa.

Deia en el paràgraf anterior que tenim al refrigerador la federació d’associacions de premsa, tot i que fa pocs mesos que va treure el caparró. Normalment, tots els començaments són intensos, engrescadors, plens d’idees que es volen portar a terme. En aquest cas no sembla així. Ja he comentat moltes vegades que va ser equivocada la pressió que les tres associacions ara federades varen rebre de l’Administració del Govern català. Tot havia de seguir pel seu camí natural, no instigat per la pastanaga dels ajuts, als quals accedirien si acceptaven la unió. L’error de plantejament s’ha agreujat més quan els federats s’adonen que han fet el pas amb les tovalles i els coberts ben posats a taula i, en canvi, les menges no arriben. Bé, vaja, que et forcen a parar la taula abans de l’hora de dinar perquè l’arròs bull i tots asseguts davant el plat veuen que el més calent era a l’aigüera i encara ni s’havia tirat el brou a l’arròs. Clar i català, ni un cèntim d’euro!

Finalment, sumant greuges que fàcilment no haurien ni d’existir, aquella promesa que l’editor de proximitat rebria part de la publicitat institucional i que es redactaria una nova llei d’aquesta mateixa publicitat, no s’està complint malgrat el grapat de mesos que han passat, i un exercici ja el tenim solapat amb l’altre i ben aviat veurem a l’horitzó com n’arriba un altre.

Un cop en marxa la federació d’associacions de premsa apareix algú que es confon i, sense que ningú el corregeixi, escriu que la premsa de proximitat comarcal i local no pot estar descontenta. Es fan números, es miren ordres de publicitat, es parla amb agències i centrals de mitjans… i, ai carai, la premsa de proximitat ha quedat reduïda als diaris abans anomenats “provincials” o “regionals”, uns periòdics que ja en tenien i que estan acostumats a menjar a part cadascun! A qui no arriben totes les campanyes de publicitat institucional, incloses les del 9-N, a les quals la premsa “de casa” hi té més dret que ningú? Premi, no arriben precisament a aquesta premsa, la petita que ha fet gran el nombre de lectors i que ha ajudat com ningú a fer país. Les tres associacions acaben de saber que l’ajut de la Secretaria de Comunicació per enguany no augmenta ni un euro. El que, en termes econòmics vol dir que es fa un altre pas enrere.Ves per on!

“Com que som petits, ens esclafen”, deia fa 15 anys un editor de Badia del Vallès. Tot plegat, una presa de pèl indigna, bufonesca! Els que prenen aquestes decisions no hi entenen ni un borrall i, a més de centralistes, són insensibles. Resumint, són valents o no els editors de premsa local (o de proximitat)?

Estanis Alcover i Martí  / Publicat a Comunicació 21

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

Els bars poden oferir la premsa als clients

29/05/2020

29/05/2020

Com confirma la Delegació de Salut i Famílies del govern andalús, els bars poden seguir oferint sense problemes als seus...

Els professionals de la comunicació de les empreses cobren més que els periodistes dels mitjans

05/09/2014

05/09/2014

  Segons el segon Informe Wellcomm  de salaris de la comunicació 2013, els treballadors dels departaments de comunicació de les...

Presentat al Parlament de Catalunya el manifest per la qualitat de la democràcia

29/11/2013

29/11/2013

Aquest és un Manifest públic que recull la voluntat per trobar espais de concert imprescindibles entre polítics i societat civil,...

L’Observatori Europeu contra la desinformació en línia, en marxa

05/06/2020

05/06/2020

Ja està en marxa la iniciativa més ambiciosa de la Comissió Europea per fer front a la desinformació. L’Observatori Europeu...

La premsa de proximitat: un milió i quart de lectors. Tot un caramel publicitari

27/05/2020

27/05/2020

A finals d’any es van saber les dades d’audiència dels mitjans impresos associats a l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació...

Mitjans independents demanen al Govern d’Espanya que protegeixi la pluralitat i la qualitat informativa

22/05/2020

22/05/2020

Aquest és el comunicat íntegre que, de moment, subscriuen 16 mitjans independents: Davant les notícies que afirmen que el Govern...

Els mitjans tradicionals, els grans damnificats per la pandèmia

01/06/2020

01/06/2020

Segons un recent estudi de l’Associació Alemanya d’Anunciants (OWM), que recull Marketing Directo, el 60% de les empreses diu que...

Un tribunal australià manté que els mitjans locals són responsables dels comentaris que s’aboquen a les seves pàgines de Facebook

05/06/2020

05/06/2020

Com diem aquí, quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar. Els editors d’Austràlia s’enfronten...

La lenta, però inexorable agonia del paper

03/10/2014

03/10/2014

    Aquesta gràfica animada, elaborada per The Economist, amb dades de ZenithOptimedia, il·lustra ben a les clares l’evolució de la...