28/09/2022 El bloc de tendències sobre mitjans de proximitat

Notes d’economia per a no economistes. 12.13

“Corralito” a Xipre, estem al final de la seguretat jurídica?. Poden els polítics disposar dels estalvis de tota una nació per tapar la seva mala gestió?. Es traspassa la línia en no poder assegurar els dipòsits dels inversors? Experts en economia alerten d’un possible efecte contagi del pànic i la més que possible retirada de diners dels bancs. El que és més greu és que aquesta mesura crea un seriós precedent per pactes de rescats pendents i dilatats, el que genera desconfiança i inseguretat. 


——————–
La caiguda dels costos laborals a l’Estat espanyol és històrica, en el quart trimestre del 2012 el cost per hora treballada va caure un 3,1%, els més afectats van ser l’Administració pública, amb un descens del 15,9%; activitats sanitàries, 9,9%, i educació, 4,4%. La deflació de salaris ja és aquí.
———————-
Estalviar avui en dia no és rendible- La recent disposició del Banc d’Espanya de no remunerar els dipòsits més del 1,75% no ens permet mantenir el valor adquisitiu de l’euro, l’efecte inflació ha fet acumular l’euro (des de 2001 a 2012) una pèrdua adquisitiva del 33,6%, una vegada més l’únic beneficiat (diners barats/crèdit car) és la Banca.
———————-
Ens trobem davant d’una solapada devaluació?. Tot fa pensar que estem en els inicis d’una devaluació interna (sense devaluació de moneda), la baixada de preus i salaris, la proliferació de contractes escombraries, les retallades de despesa pública, la no recuperació de la inflació. etc. així ho indiquen.
———————–
Cada dia es constata amb més força l’agonitzant estat financer de la Generalitat. Mas ha assenyalat aquest cap de setmana la situació de “agonia financera i emergència nacional en què ens trobem”, amb l’arrossegament d’un deute monstruós de 50.000, – milions d’euros, que té hipotecada la Generalitat. La partida que més va créixer l’any passat va ser la dels interessos de deute, amb 300 milions d’euros.
———————–
El total del passiu de l’Estat espanyol supera 1.000.000.050.000. – (nn bilió cinquanta mil milions de euros). Però el principal problema d’aquest deute no és el deute en si mateix, sinó el context que la sustenta, una economia que pateix la seva segona recessió en quatre anys i sis milions d’aturats.

Per Àngel Vendrell

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Related Posts

Els professionals de la comunicació de les empreses cobren més que els periodistes dels mitjans

05/09/2014

05/09/2014

  Segons el segon Informe Wellcomm  de salaris de la comunicació 2013, els treballadors dels departaments de comunicació de les...

La lenta, però inexorable agonia del paper

03/10/2014

03/10/2014

    Aquesta gràfica animada, elaborada per The Economist, amb dades de ZenithOptimedia, il·lustra ben a les clares l’evolució de la...