Relació a Europa entre policia i premsa: noves directrius

La relació entre periodistes i la policia és complexa. Tot i que aquestes dues institucions haurien de poder cooperar en interès del públic, les relacions entre elles solen ser tenses i, de vegades, fins i tot descendeixen en violència. En un esforç per millorar aquesta situació, diversos organismes dedicats a defensar la llibertat d’expressió a Europa van elaborar recentment el primer codi de conducta que estableix directrius per a la policia sobre la manera d’interactuar amb els periodistes. Fem una ullada a aquest “Còdex policial de llibertat de premsa”.

Hi ha pocs grups professionals que sospiten els uns dels altres com són els periodistes i la policia, amb ambdues parts que permeten prejudicis els uns als altres que tendeixen a reforçar-se mútuament. El recent llançament del Police Codex, redactat pel Centre Europeu per a la Premsa i la Llibertat de Mitjans de Comunicació (ECPMF) i diverses altres organitzacions europees que fan campanya per la llibertat d’expressió i els drets dels periodistes, és doncs un desenvolupament especialment significatiu.

El Codex és el primer codi de conducta que ha mostrat directrius per a la policia sobre com s’han de comportar davant dels periodistes en diverses situacions. No només cobreix les possibles situacions més trastornades, com les manifestacions i manifestacions, sinó que també tracta temes com la vigilància dels periodistes i les seves fonts. Smets va plantejar-se la pregunta: “Per què ens hem de preocupar especialment els periodistes? Alguns tipus de maltractaments no haurien de passar, ja sigui contra periodistes o qualsevol altre ciutadà.” Això és cert: els drets i les garanties, com la llibertat d’expressió, haurien de ser garantides per a tothom. Però la llibertat de premsa mereix una protecció especial, perquè el dret dels ciutadans a ser informat també està protegit sota el seu paraigua.

El Còdex consta de vuit directrius que proporcionen punts de partida essencials a partir dels quals construir una relació més col·laborativa i menys conflictiva entre periodistes i la policia:

  1. Qualsevol violència del personal policial contra periodistes és inacceptable.
  2. Els periodistes tenen dret a recopilar informació i la policia els ha de protegir de qualsevol ingerència il·legal, especialment a les manifestacions.
  3. Els periodistes haurien de tenir el dret d’identificar el personal de policia individual i de documentar-se i informar sobre el treball de les forces policials.
  4. La policia no pot esborrar material ni confiscar els equips dels periodistes sense un justificant adequat.
  5. Els periodistes no haurien de ser criminalitzats, discriminats ni llistats per la seva actitud política.
  6. La vigilància policial no hauria de dirigir-se als periodistes
  7. Si la policia fa mal, amenaça o assetja periodistes, aquestes actuacions han de ser condemnades, investigades i fetes públiques per investigadors independents.
  8. La policia ha de ser entrenada i actualitzada periòdicament sobre els drets dels periodistes.

L’àrea més evident de conflicte potencial cobert per aquestes directrius és el de la confrontació física, que es produeix en situacions com ara vagues i manifestacions. Trobareu més informació del camí recorregut en aquest enllaç.

Font: European Journalism Observatory / El Butlletí de l’AMIC

 

 

About the author

Estanis Benvinguts al bloc d'Estanis Alcover sobre comunicació, premsa i món editorial, publicitat, màrqueting i publicitat. Google

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *